Compass - Mustafa Dedeoğlu
El sol et fereix els ulls quan els obres, despertant d'un somni que t'ha deixat assedegat i anguniós. Et passes la mà per la boca, i la pell seca encén les alarmes. Tal vegada no ha estat un somni. Dones una ullada ràpida al teu voltant intentant no creure encara en allò que en el fons ja saps. Et sents petit, petit. La closca de nou se't fa gran. No hi ha veles, ni rems, ni timó. I sents els brogit de les aigües que amenacen. No tens esma per espantar-te, així que simplement sospires i tornes a encongir-te amb gest infantil. Fas un sospir llangorós. Tanques els ulls i somnies un altre somni.
T'aixeques de nou, i busques per dins la samarreta la brúixola que portes penjada al coll. El tacte del metall és fred, però el gravat desdibuixat et fa somriure. T'agafes el puny de la màniga i el refregues per treure lluentor a la vella relíquia i, tot just ho fas, el sol incideix sobre el metall per posar-hi un reflex daurat. El teu esperit mariner ho interpreta com un bon auguri i, ràpidament, obres la tapa per llucar l'agulla que apunta al nord. Aixeques la mirada seguint el camí de la sageta magnètica i, de sobte, veus el vell somni esperant-te a la riba. Mai t'hi havies acostat tant.
T'aixeques de nou, i busques per dins la samarreta la brúixola que portes penjada al coll. El tacte del metall és fred, però el gravat desdibuixat et fa somriure. T'agafes el puny de la màniga i el refregues per treure lluentor a la vella relíquia i, tot just ho fas, el sol incideix sobre el metall per posar-hi un reflex daurat. El teu esperit mariner ho interpreta com un bon auguri i, ràpidament, obres la tapa per llucar l'agulla que apunta al nord. Aixeques la mirada seguint el camí de la sageta magnètica i, de sobte, veus el vell somni esperant-te a la riba. Mai t'hi havies acostat tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada